miércoles, 2 de marzo de 2011



En aquest anunci del gimnàs Oxygo s'utilitza l'humor o bé la por (depenent de la percepció emocional de l'espectador) per arribar a les necessitats del possible consumidor. A través de la pregunta retòrica, How long. To see?, (Hace mucho que no nos vemos) l'anunci intenta fer arribar a l'espectador la necessitat d'estar bé amb un mateix i per tan la necessitat d'autorealització personal. El personatge ens és presentat com un ésser anti estètic que no és veu el seu membre i per tant, la seva masculinitat. És doncs un home que compleix els cànons de bellesa i que no forma part d'una societat marcada per aquest paràmetres. Esdevinguent un ésser marginal i que no té la necessitat de pertinença grupal satisfeta. Aquest spot ens diu cuida't, fes exercici i afronta les teves mancances. Apunta't al nostre gimnàs i tots aquest problemes s'hauran acabat.

martes, 1 de marzo de 2011

La importància del text en la publicitat

Des de pequeño siempre me han dicho que el sol, los girasoles y los taxis de Nueva York son amarillos. Que el azul es el color del mar y del cielo. El rojo, el de la sangre y también el de la bandera China. Y dicen que el césped, los marcianos y mi coche son verdes. Tal vez confundo algunos colores... pero mi Golf es rojo.
¿A quién le importan los marcianos?


Aquest anunci ens mostra un personatge que és daltònic. Aquest personatge ens descriu la realitat tal i com l'hi han ensenyat, tot i que ell la percep de diferent manera. En l'anunci podem veure un seguit d'imatges que no corresponen en la realitat sinó que les veièm des d'una visió deltònica. El missatge d'aquest spot ens intenta explicar que el que realment importa no és l'ambigüitat dels colors (¿A quién le importan los marcianos?) sinó el fet de posseir un Golf.



Los visionarios siempre se equivocan. Nadie supo prever el éxito de los sms. Quién podía imaginar-se que la gente se enviaría complicados mensajes de texto en vez de llamar directamente. En pleno siglo XXI la radio se escucha cada vez más. ¿No es maravilloso? El ser humano es imprevisible.
Aquarius se lanzó como una bebida para deportistas. De echo en la lata pusimos unes señores claramente haciendo footing, y ahora se bebe en cualquier parte. Todo el mundo, deportistas o no... Después de una década sin publicidad en televisión se consume un 38% más. La gente hace lo que le da la gana.
¿Es el fin de la era del marketing? ¿Es la era de Aquarius?


Aquest anunci de la marca Aquarius desriu les tendències d’una societat on els membres d’aquesta actuen de manera imprevisible. És una societat doncs, que trenca amb les tendències lògiques per les quals pordria ser estudiada des d’un punt de vista sociodemogràfic. Aquesta imprevisibilitat de l’èsser humà serveix a la marca per despullar-se comunicativament parlant i alhora aconseguir persuadir al seu públic de que el poder de decisió final està en les seves mans.



34 años en la carretera. 86797443630075 quilómetros recorridos. Más de 1.200.000 noches en ninguna parte. Infinitas curvas trazadas. Ha sobrevivido a 93.837.733 tormentas. Ha assistido a miles de celebraciones. Más de 15 millones de parejas, han hecho el amor en él. Algunas siguen juntas, otras no.
Nuevo Golf ¿Quién si no?


Aquest anunci del nou Volswagen Golf mostra unes dades estadístiques relacionades amb el passat del cotxe. Són doncs moments de dificultat superats i experiències viscudes vinculades amb el Golf que serveixen a la marca per mostrar la seva trajectoria i al mateix temps ressaltar el seu posicionament estretament relacionat amb la durabilitat del cotxe. Al final d'aquest spot podem trobar en forma de interrogació retòrica, la preguna, ¿Quièn si no?, volguent dir, només podria ser el Golf el cotxe capaç de proporcionar-te aquests moments innolvidables i alhora haver superat tots aquells obstactes. El Golf t'ha acompanyat en els moments bons i en el moments dolents.